Activitats:
1. Primerament llegirem el text.
2. Buscarem una imatge del personatge de cine que s'esmenta.
3. Comentarem el text en el blog de l'escola.
4. Buscarem un enllaç.
5. Utilitzarem el google maps per a situar l'aeroport que esmenta.
A la tres Pere Martí Periodista
Adéu a les “festes d’hivern”
Avui és dia de desmuntar el pessebre, recollir l’arbre de Nadal, dipositar els diferents embolcalls dels regals de Reis en els múltiples contenidors de la nova sostenibilitat obligada, començar el règim eternament ajornat, matricular-se per enèsima vegada a un gimnàs i tornar a la feina, excepte els mestres, que comencen demà.
Enrere queden quinze dies que paralitzen el món, durant els quals ens hem omplert de bones intencions, hem redescobert un any més que hi ha molta gent que estimem i que ens estima, i que l’esperit no s’alimenta només de canelons ni de galets. La força del Nadal és tan gran que el consumisme desbocat encara no ha aconseguit fer-lo malbé del tot: només cal fer un pessebre amb un infant per veure l’espurna d’il·lusió que li brilla en els ulls, l’entusiasme ingenu amb què repica el tió o la veneració paralitzant amb què rep els Reis d’Orient. Potser hi ha algú que arrufarà el nas i amb una indigestió de laïcisme criticarà el Nadal perquè “ningú està obligat a ser feliç per decret”. I té tota la raó: sempre pot agafar un avió d’Air Comet o EasyJet i passar les festes dormint als aeroports, com Tom Hanks a La terminal, amb l’emoció afegida que suposa el risc de ser detingut per ser sospitós de jihadisme.
Celebrar el Nadal no és obligatori, però els intents de negar-lo són estèrils socialment i empobridors culturalment. Cada vegada que algú proposa canviar el nom de les festes de Nadal per “festes d’hivern” fa el ridícul, i quan una escola decideix suprimir el pessebre per “respecte” als alumnes d’altres religions, el que fa és promoure la ignorància. És com tancar les finestres de l’escola per no patir el canvi climàtic. La diversitat cultural i religiosa ja és dins les aules i pedagògicament sembla més útil ensenyar-la que negar-la. No s’hauria de confondre la necessària laïcitat amb el laïcisme.
estoy de acuerdo, negar la navidad es negar 2000 años de nuestra cultura, ya no son fiesta cristianas, sino que son una fiesta de familia, el que la tenga. no estoy de acuerdo en el mercantilismo que representan hoy dia. Y que cada religion le de el nombre que quiera
ResponEliminaNo estoy de acuerdo en canviar el nombre de las fiestas, pues són unas tradiciones que se celebran así desde hace siglos. Con esto no quiero decir que nadie tenga la obligación de celebrarlas de la misma manera, de echo creo que hay democrácia, aunque si en una escuela española, obligan a suprimir el pesebre por respeto a otros alumnos, ¿Alguien piensa que pueden faltarle el respeto a los de aquí que creen en este tipo de celebración?
ResponEliminaPues, si es verdad, ya están desmontados todos los pesebres, y aunque celebrar la Navidad no es obligatorio, creo que si nos gusta a (casi)todos, ya no solo por el tema religioso que lo tenemos (aunque cada uno a su cultura), pero hay que reconocer que estamos en España y aquí siempre se ha celebrado la Navidad.
ResponEliminaIncluso cuando nuestros abuelos y padres no estaban en lo mejor de su poca, pues con el espíritu que ellos tenían nos enseñaban que celebrar esas fiestas, no era a ver quien pone ni la mejor comida ni la que tenga mas cantidad de comida, sino que era la forma de reunirse y estar todos juntos.
Y creo que eso es lo que deberíamos seguir manteniendo, y si vienen de otras culturas creo que ellos también tendrían que aceptar y respetar la nuestra